avui vull compartir un hermos relat d' UN HOME QUE HA PERDUT A LA SEVA DONA.
Es un tesxte sensible i inspirat que ens ensenya sobre la perdua del ser estimat i anyorat, ens mostra també els alts i baixos i que hem de pasar en la trajectoria del dolor, del dol,...
Espero que us agradi. Gràcies a en Josep per aquesta generositat de mostrar-nos el seu dolor, i a pesar de tot la seva empemta cap a la vida.
REFLEXIONS D’UN HOME QUE HA PERDUT A LA SEVA DONA
-
Estam
segurs de que arribarem als 80 anys i si no hi
arribam és una injusticia, quantes vegades hem dit que si aquest any no
ha pogut ser ja n’hi haurà d’altres? Hi ha gent que diu sempre al final “si deu
ho vol”, ja fa temps que he aprés a no il·lusionar-me amb el futur i a viure es
momento perque es futur tengui garanties, es mes, es futur ja vendrà es momento
es ara, de fet pes cami de sa vida hi Anam sense veure lo que hi ha darrera ses
moltes curves que té i encara a damun es trispol no és molt bò.
-
Creia
que no podría ciure sense na Maria Angela però aquí estic amb els amics que
m’he trobat en el camí de la vida, 4 mesos sense ella i millorant cada dia a
poc a poc confiant en que a davora ella he assumit es mitjans per seguir
endevant, que ella m’ha donat unes bases per viure sa meda vida a sa nostra manera, perque per es camí van i venen
persones o coses que mos deixen sempre algo més o menys interés.
-
No
deixen de dir-me que som persones uniques i cadascú ha de viure sa seva vida
amb els seus complements, però jo som ferm en una COSA:
·
No era
sa meva dona, erem parella, un matrimoni, lo seu era meu i lo MEU ERA SEU
perque una parella ha de viure en simbiosi i no en comensalisme ni amensalisme
ni parassitisme.
·
Sa
familia Coll Parra s’ha acabat i ses futures persones de sa meva vida sobretot
si tenc fills o nets diran que aquesta casa és de mon pare o des padrí i no en
xerraran de qui ha estat en realitat, de qui
la va construir, s’anima de sa casa, al menys si no ho explic de qualque
manera*
·
No
m’he quedat tot sol, ella ha arribat al
final de sa seva vida
*Sa decoració
canviarà però els vidres i portes que varem triar junts no, i segur que hi
haurà mobles que perduraran
-
Perdre
per –al extremo i dar-dar. Vaig donar na Maria Angela a sa mort després de
veure que passava es temps i no reaccionava, a partir d’aquel momento jo
l’hagues cuidada si se despertava però ella hauria sufrit massa, capo n va sa
balança?
-
Es dol
acompaña on antes anava amb na Maria Angela i me fa sentir bé
-
Es dol
fa creixer? Fa reflexionar, fa cercar sortides al mal estar i una manera de
poder conviure amb sa perdua per poder seguir endevant, ja no m’afecta tant que
ses coses no me surtin o perdi alguna cosa, ni me deix influenciar per sa gent
tant com antes, però no és guapo, ni importa pensar que m’importa ben poc lo
que m’ensenya es dol. Igualment no és ina cosa que se pugui recomenar, ho
canviaria tot per poder estar amb na Maria Angela, no crec que sigui s’enbeja
de ningú
-
Solo??:
engaño de la eternidad
-
L’optimisme de que tot sortirà bé, totos es
problemas se poden solucionar ha perdut
força i sentit
-
Impotencia
per voler sa continuación d’una historia acabada sense un final
-
Rabia
perque encara no he trobat paraules que expliquin lo que he passat és una manera de morir que exiteix igual que tots
ses altres. Ara ja no hi puc fer res més que aceptar sa realitat, donar
gracies que mentres va viure amb jo me va cuidar com jo no en sé, va ser una
persona que va aprendre i ensenyar amb jo, era presiosa, i sobretot me va
estimar més que ningú
-
Vista:
quan mos miravem als ulls
-
Gust:
ses besades infinites
-
Tacte:
sa seva pell especial que me calmava i me feia sentir bé i un munt d’emocions
-
Olor:
qualsevol olor que la pogues relacionar amb ella m’agradava
-
Oide:
sa seva veu que diferenciava de tots ses alres inclus de sa germana besona
-
Telepatía:
no importava dir-nos res si estavem junts, sempre
hi ha hagut un llaç que mos ha unit desde es primer pic que mos varem ceure
-
He de
començar una manera de viure pensant en el recursos i en lo que puc fer, no
anant cercant, antes de mirar lo que he aconseguit aquests 30 anys i explorar-ho una mica. Però
quan pens en tot lo que he passt i que quan pareixia que tota nava vent en popa
he tornat de cop al principi i aquesta vegada due una hostoria a l’esquena,,
que en part ha estat feliç i bona de dur, però en part també ha estat dura per
sa vida en parella i sa convivencia, renunciar a coses i consentir-ne d’altres,
lluitar per ser feliços,, lluitar contra els problemas, desacords que cada
vegada anaven a menys segurament perque cada di amos entregavem un poquet més i
quan començavem el canvi de familia… i ara intentaré sortir per damunt els meus
passos
-
No
estic trist per jo que encara que me costarà tendré paciencia, estic tris per
ella que ja ha acabat la seva hiostòria i no hem pogut tenir fruit de lo
nostro, a qui estimava era ella.
-
“Sensación
de ruina… como si fuera una ciudad devastada… Como si yo fuera lo que queda de
una ciudad bombardeada.”
Això és lo que
també representa es soldat agotat desprès de la guerra
Com el sentiment
d’haver fet molts quilòmetres en bici I me qued for a provisions I he de seguir
rodant per arribar a casa, una casa que ara també ha perdut sentit perque ja no
m’hi espera ningú perque sa paraula casa significava fins ara Maria Àngela, ara
tot son ganes de posar peu a terra i seure i no fer res mes, fondrem en sa
naturalesa, és després quant en un segon pensament hi ha tota s’altre gent que
vol que arribi i també perque na Maria Àngela no pensaba mai per ella i voldria
que encara seguís una mica més
-
Idealitzar?
Era opreciosa, però no fisicament, ni havia de millors, però es que jo ho tenia
tot en compte; mirada, rialla, manera de ser, actitud… i coses que no se
descriure perque eren aquelles que realment m’agradaven, aquella magia única de
cada persona però si que hi havia una
cara i una creu, tenia diez bonissims i diez dolents, diez que tot li anava bé
i diez que no tenia ganes de res, diez de felicitat absolkuta i diez d’amagarse
devall es llit, però m’estimava i me mimava, li havia de treure es carinyo a
vegades però m’estimava
-
Enganxats?
Pot ser, però sempre deixavem, tant ella como jo, triar lo que voliem, mos
moviem per sentiments no per obligacions de parella.
-
Darera
una perdua ve una altre ganancia voldrà dir que després d’una manera de viure
en ve una altre, o tornes a sa que duies abans?
